La recerca demostra que aquesta dansa està estesa per més de 80 països de tot el món, amb arrels vinculades originàriament als ritus primaverals de l’arbre de maig
«El ball de les cintes de Les Preses destaca la seva singularitat, ja que les cintes no s’aguanten en un pal de fusta central, sinó que es subjecten directament al braç d’un ballador (el capdanser). Al llarg del segle XX ha patit moltes interrupcions i canvis coreogràfics, passant de ser ballat només per homes a incorporar parelles i, finalment, a ser recuperat i mantingut gràcies a l’Esbart Marboleny»
Pep Garcia ( Marboleny de Les Preses):
Guipúscoa el ball de cintes actua com el tancament del cicle de la Brokel Dantza. S’explica el seu acompanyament tradicional amb el txistu i el tamborí, així com els processos moderns de recuperació a Navarra i la progressiva eliminació de la distinció de gènere en els rols de ball.
Mikuel Butón: «Kemen Dantza Taldea»
A Cuba: El ball s’introdueix al Carib a partir del segle XII des del Regne Unit, amb fortes influències posteriors de la immigració haitiana, jamaicana i canària. A l’espectacle cubà de la companyia Camagua es caracteritza per un ritme inicial lent i un destejit acrobàtic molt potent, a més d’estar musicalment acompanyat per cançons en anglès fruit de la transculturació.
Fernando Medrano: Director de la companyia folklòrica Camagua
Recupera la xerrada aquí:
