Parlem de 50 anys de Marboleny, els salts que ens han vist créixer», celebrat el dilluns 17 d’agost de 2026 al Centre Cultural de les Preses.. Una taula rodona i un diàleg entre diverses persones clau en la història de l’entitat: Pep Garcia, Jordi Foses, Agustí Colomer, Enric Plana, Marta Mercader, Xevi Herrera i Joana Vila, Esther Massegú
Els inicis i el canvi a Esbart
- Origen sardanista: Marboleny va començar com una colla sardanista amb molt de reconeixement.
- Evolució a esbart: Després de tres o quatre anys, van decidir convertir-se en esbart perquè la sardana de competició els resultava monòtona i buscaven noves motivacions i participar en més coses.
- Reacció de les famílies: Inicialment, algunes famílies no van entomar bé el canvi, però el reciclatge va obrir les portes a un aprenentatge continu i a noves aspiracions, com viatjar.
Enric Plana i Agustí Colomer:
«Va anar molt bé aquests tres o quatre anys de sardanenes, però a part d’això, el que ens interessava una mica més era poder participar de més coses, no només sardanesI a partir d’aquí va ser quan vam començar a buscar persones»
Referents artístics i aprenentatge
- Manuel Cubeles: Es destaca com el gran referent de l’entitat. La seva arribada l’any 1992 va revolucionar l’esbart, aportant exercicis de tècnica i un llenguatge de la dansa que va marcar un abans i un després.
- Frederic Gaudé: Va ser clau en l’etapa inicial dels anys 80, aportant l’escola de l’Esbart Folklore de Catalunya.
- Espectacles i espais emblemàtics: Es recorden projectes com Corrandes a la piscina (l’any 1993 o 1996), el Retaule de la Passió davant la Sagrada Família (considerat un moment insuperable) i les actuacions al Festival de Peralada o al Palau de la Música.
Pep Garcia ( Exdirector de Marboleny)
«Penso que el gran canvi a aquesta casa és quan l’any 92 Manel Cubeles hi posa els peus, i ens ho revoluciona tot. Segurament més a poc a poc del que ell hauria volgut, perquè el seu cap li anava molt de pressa i nosaltres fèiem el que podíem. Però hi ha una primera etapa que no ens n’hem d’oblidar, que és als anys 80, per a en Frederic Gaudé. En Frederic Gaudé, de fet,
venia de l’escola del folklore de Catalunya, i lEsbart Folklore de Catalunya és on Manel Cubeles també hi havia ballat de jove»
,Projecció internacional i cohesió de grup
- La gira de 1990: S’explica amb molta nostàlgia el viatge que un grup de joves dansaires d’uns 14 o 15 anys va fer a Mèxic i els Estats Units sota la tutela d’Enric Plana. Tot i les dificultats logístiques (moure caixes grosses, anar en camió), l’experiència va ser un èxit rotund.
- Altres viatges: S’esmenten gires posteriors a Taiwan (2005) o el Quebec (2006). S’emfatitza que aquests viatges servien com a «caramels» o estímuls per als assajos setmanals, a més de cohesionar profundament el grup i accelerar el creixement personal de cadascú.
Marta Mercader ( Exballadora)
«Però per mi Marboleny és família. És família, és aquesta la paraula. A mi quan em fan aquesta pregunta m’emociono. És família. A nivell personal jo vaig conèixer la meva parella aquí»
Xevi herrero ( Exballador)
«Recordo tota l’època, Enric, que fèiem moltes actuacions, que ens passàvem els caps de setmana sencers. És clar, això feia que compartíssim moltes i moltes hores i que en l’època que nosaltres érem adolescents, de 15, 14, 15, 16 anys, passàvem tots els caps de setmana junts, un grup de gent que estàvem sempre, continuament, junts.»
Joana Vila (Exballadora)
«El que passa és que de vegades és difícil trobar qui vol agafar aquest relleu perquè cada vegada l’entitat és més gran, més gran, més gran i volgues o no això també fa molta por. Llavors jo penso que el cas d’en Jordi, per exemple, de la presidència,
amb en Roger va ser com natural. En Jordi, en Roger, doncs sí, ja li feia il·lusió, per tant va ser natural el canvi.»
Sentiment de comunitat i relleu
- Marboleny és família: Pràcticament tots els participants coincideixen que l’entitat va més enllà de la dansa; és un teixit humà on s’han conegut parelles, s’han criat fills i s’han teixit amistats per a tota la vida.
- Escola de Dansa (1991): Va néixer per crear «pedrera». Pep Garcia reflexiona que la societat ha canviat i que avui dia es corre el risc de veure l’esbart com una simple «activitat extraescolar» de pagament, per la qual cosa demana un retorn a la implicació associativa real.
Projectes de futur i infraestructures
- L’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional: Inaugurat l’octubre de 2006 gràcies a la voluntat política (s’esmenta Daniel Terradellas) i al finançament d’un projecte Interreg. Va ser un equipament pioner al país dedicat exclusivament a la dansa tradicional.
- Grup de Recerca Folclòrica de la Garrotxa (1991): Nascut per investigar el patrimoni dansat de la zona, tot i que va acabar destacant especialment en la recerca de cançons de tradició oral i en la creació de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana.
Jordi Fosas ( Exdirector de Marboleny)
«Va ser un repte, el 2006. Farà 20 anys que es va inaugurar. Per a nosaltres era bàsic quan es va plantejar aquest espai de dansa, de que es construís i que el tinguéssim, i generar aquest espai com a referència al lligum, el que deia ara en Pep,
que hi hagués un espai, per a nosaltres era molt important, que hi hagués un lloc on poguessis anar a fer dansa de rel tradicional,»
Xavier Cubeles ( Fill de manuel Cubeles)
«Després de la guerra, ell ( Manuel Cubeles) va ambicionar reconstruir el país i fent-ho amb el ballet, amb el ball Català, sent coix. I això devia tenir una energia i una ambició que jo crec que el Marboleny,d’alguna manera, li va saber correspondre i va saber localitzar a tots els nivells aquests, de fer comunitat, de fer recerca, de fer organització, de fer ésdansa, i jo crec que tot això ell ho va poder fer gràcies a vosaltres. I aquí és el nostre agraïment,»
Escolta el tall sonor sencer aquí:
