La Garrotxa té més de 60.000 habitants repartits en 21 municipis, però només tres tenen associació de voluntaris de protecció civil. Parlem amb l’Ariadna, el Manel Soler i el Jaume, de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil d’Olot, sobre què fan, com es formen i per què cada poble n’hauria de tenir una!
Què és la protecció civil? Molt més que els voluntaris:
Quan es parla de protecció civil, molta gent pensa directament en els voluntaris, però l’Ariadna aclareix que és un sistema molt més ampli. El seu objectiu és prevenir els riscos i protegir la població davant d’emergències i catàstrofes. Hi participen quatre grups operatius: el d’ordre (Mossos d’Esquadra i policies), el sanitari (SEM), el d’intervenció (Bombers i, segons el cas, les ADF) i el logístic, on actuen les associacions de voluntaris quan s’activa el pla corresponent. Al capdamunt hi ha la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, que coordina plans com l’INUNCAT per a inundacions o el VENTCAT per a episodis de vent. També hi intervé el CECAT, el centre que coordina la resposta en contacte permanent amb el 112. La formació dels voluntaris la fa l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el mateix on es formen Mossos i Bombers. I la feina no comença quan hi ha l’emergència: la prevenció i la planificació en són una part essencial.
- «Nosaltres no substituïm els bombers, la policia o els sanitaris, sinó que tenim unes funcions diferents que complementen la seva feina.»
- «El 112 rep i gestiona les trucades d’emergència, mentre que el CECAT coordina la resposta de protecció civil.»
- «Protecció civil no consisteix només a actuar quan hi ha una emergència.»
Ariadna: què és la protecció civil:
16 anys d’història a Olot: de començar sense recursos a 100 llits en cas d’emergència
El Manel Soler, voluntari des dels inicis, repassa com va néixer l’associació d’Olot fa 16 anys, amb el seu cap, Gavi Pujol, com a «ànima» del projecte. Els primers anys no hi havia pressupost, però els convenis amb l’Ajuntament els han permès adquirir uniformes, bombes d’aigua, serres elèctriques, generadors i llits. Actualment són 24 voluntaris, d’entre 16 i 80 anys. Depenen de l’Ajuntament, i només l’alcalde els pot activar. El Jaume detalla la formació obligatòria: unes 70 hores semipresencials amb l’ISPC, que inclouen el pla municipal d’emergències (DUPROCIM), nocions sanitàries, reanimació cardiopulmonar i ús del desfibril·lador. En cas d’evacuació, la seva missió és muntar un centre d’acollida: registre de les persones, llits, higiene, punts de càrrega, espai per a mascotes i àpats garantits gràcies a convenis amb distribuïdors. En un simulacre van tenir el Pavelló de Fires a punt en una hora i mitja.
- «Tenim actualment 100 llits preparats per a un cas d’emergència.»
- «El més important és la velocitat de reacció, la planificació i la coordinació.»
- «No som una empresa, som una colla d’amics. És una família.»
Jaume: El centre d’acollida
«Això no es paga en calés»: l’agraïment com a recompensa
Els voluntaris no cobren, i tots coincideixen que la millor recompensa és el reconeixement de la gent. El Manel ho il·lustra amb una anècdota de les Festes del Tura: un nen que s’havia separat de la mare i que, gràcies a la seva ajuda, la va retrobar en deu minuts. També recorden la feina durant la Covid, quan controlaven les distàncies al mercat i van impulsar la iniciativa «Cap infant sense aniversari», amb la qual anaven a cantar l’aniversari als nens sota el balcó de casa seva.
- «El millor premi que tenim és l’agraïment que reps de la gent.»
- «L’agraïment que va demostrar aquell nano i la seva mare… això no es paga en calés.»
Una crida als municipis de la Garrotxa: «En necessites tres»
Pobles com la Vall d’en Bas o Sant Joan les Fonts, amb més de 3.000 habitants cadascun, encara no tenen associació de voluntaris. L’Ariadna defensa que cada municipi n’hauria de tenir una, per proximitat i per coneixement del territori. A més, si una emergència afecta diversos pobles alhora, els voluntaris d’Olot no podran sortir de la ciutat. Crear una associació és més senzill del que sembla: n’hi ha prou amb tres persones, i es poden demanar subvencions a la Diputació de Girona. L’associació celebra que l’alcaldessa de Mieres els hagi proposat fer una xerrada per conscienciar la població i anima la resta d’alcaldes a seguir-ne l’exemple. Les persones interessades a fer-se voluntàries poden escriure a l’associació d’Olot, que derivarà els correus als municipis corresponents.
- «Si es produeix una emergència important a Olot, haurem d’estar a Olot.»
- «No necessites tenir 10 persones, no necessites 20 persones, en necessites 3.»
- «Ho tenim més fàcil que mai per crear una associació de voluntaris.»
Ariadna: Animem als altres municipis a seguir l’exemple de Mieres:






Recupera el programa sencer aquí: